Crèixer en misericòrdia

Abraham i Isaac: un exercici de misericòrdia

Per començar, una invitació a fer un senzill exercici. Tots coneixem el relat de com Abraham gairebé sacrifica al seu fill Isaac. Fem una mica de memòria del que recordem i... quin és l'exercici? Com ja he dit, és ben senzill. Agafa un full de paper i un llapis, i dibuixa en una sola vinyeta la imatge que et suscita aquest relat.

M'atreveixo a predir que majoritàriament els dibuixos ens mostraran a Abraham amb el ganivet a la mà aixecada sobre Isaac. Especialment, si ho fessin nens i adolescents, van a destacar per la seva mida el ganivet. El ganivet, de vegades fins i tot transformat en espasa, es converteix en protagonista destacat.

És possible que alguns de nosaltres, menys pel·liculers, remarquem la cara de mal d'Abraham o la petitesa i innocència d'Isaac.
Ara, permeteu-me que recordem el text bíblic:

"Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l'un al costat de l'altre, Isaac digué al seu pare:
--Escolta, pare.
Abraham va respondre:
--Què vols, fill meu?
Li diu Isaac:
--Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust; però, i l'anyell, on és?
Abraham li respon:
--Déu mateix es proveirà de l'anyell per a l'holocaust, fill meu.
I continuaren caminant tots dos junts.
Arribats a l'indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l'altar, damunt la llenya. 10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel:
--Abraham, Abraham!
Ell li va respondre:
--Aquí em tens.
L'àngel li va dir:
--No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l'oferí en holocaust en comptes del seu fill.". (Gn 22, 6-13)

En una segona fase d'aquest exercici ens fixem més i millor en el relat que, ara sí, tenim davant i podem llegir i rellegir. Fins i tot ens pot facilitar la tasca de comprensió el que se'ns desvetlli una contrasenya: es tracta de deixar de fixar-se tant, gairebé en exclusiva, en els detalls més tristos (el ganivet, el sofriment d'Abraham, el perill sobre Isaac) per fixar-nos en els aspectes més positius. Llavors... es fa el miracle i al costat del nostre somriure apareix l'Àngel del Senyor defensant la vida d'Isaac, apareix Déu mateix que és el Déu de la Vida i apareix el be que representa Jesucrist que ocupa el nostre lloc a la Creu per lliurar la seva vida per nosaltres.

Vam descobrir que moltes vegades ens quedem només amb els aspectes negatius de les qüestions. Aquesta parcialitat negativa ens impedeix veure els altres aspectes més positius. Això ens passa com a lectors i també com a autors (de comentaris, d'entrades de blogs...). I així es va creant una "marea negra" que ho envaeix tot: que si el Papa, el meu bisbe, el meu rector, aquell sacerdot... que si això ja no es fa com abans... que si aquells són molt dolents... Quantes vegades al llegir certs escrits hipercrítics amb l'Església i el Papa em ve al record aquell apel·latiu de Joan XXII, "Profetes de calamitats".

No ens quedem només amb mirar l'espasa, de la justícia o de la venjança: fixem-nos en la veu de Déu, per mitjà de l'àngel, que és amor i misericòrdia.

Acabem aquest exercici meravellant de com canvia la nostra lectura i comprensió d'aquest relat (i d'altres tants en l'Antic Testament) quan busquem al Déu de la Vida, i, per tant, cal preguntar-se: com és la meva lectura de la Bíblia? I com és la meva mirada cap al germà?

image-718049049803d5ade5685967f998d356
Quique Fernández

Coordinador de Animación Bíblica de Barcelona