Crèixer en misericòrdia

Educar l’infant, l’adolescent i el jove

Educar l’infant, l’adolescent i el jove seria avui una nova formulació d’una obra de misericòrdia. Recull l’esperit profund d’una majoria de les actuals obres i, si es vol, és una redacció actualitzada de l”’ensenyar a qui no sap”. Es tracta de fer possible un acompanyament enriquidor, que faci créixer el nen i la nena. Que els doni les oportunitats per desenvolupar les seves capacitats i que puguin viure, ara mateix i un cop siguin d’adults, amb la màxima riquesa personal.

Si la interpretació més lineal de l’”ensenyar a qui no sap” passaria per discretament, amb caritat, transmetre una informació o pauta de comportament, avui proposem anar molt més enllà. Per justícia social, per equitat i dignitat humana, se’ns demana la contribució que puguem fer perquè la infància i la joventut tinguin accés a un clima educatiu que els ajudi a desenvolupar totes les seves capacitats. Òbviament, els convindran tots els mitjans per aprofitar l’ensenyament que, de forma universal, la societat ofereix: llibres, quaderns, cartera, mitjans informàtics... però també es requereix d’una parentalitat  positiva i d’uns referents adults que els puguin orientar més enllà de la família. Educant contribuïm als hàbits i coneixements alhora que a l’espiritualitat de les necessitats humanes

El cristià procurarà, per justícia, directament o a través d’institucions orientades a aquestes finalitats, que tot infant pugui tenir accés a referents educatius com trobaran a les colònies, casals d’estiu, clubs d’esplai, en el reforç escolar, a uns pares i unes mares que han integrat les seves responsabilitats i tenen un nivell cultural, de relació social i d’inquietuds mínimes. Se’ns demana que, de forma proactiva, no responent només quan se’ns requereix una aportació, procurem transformar socialment i políticament l’entorn perquè es donin, prioritàriament, unes condicions de promoció positiva de la persona, sobretot mentre es forma. A vegades ens serà possible fer-ho aprofitant oportunitats individuals que puguem tenir, atenent la persona propera i, sobretot, contribuint a projectes col·lectius institucionalitzats que ho tinguin per missió.

En absolut voldríem despertar males consciències, però sí demanar un compromís constant i intens en la promoció dels més febles. I tota acció educativa està orientada al creixement d’infants, adolescents i joves malgrat aquests no provinguin de situacions de risc social. Són diverses les dimensions de la persona a acompanyar, a desenvolupar amb sensibilitat, sigui quina sigui l’extracció social.

Si per amor, per misericòrdia, per compassió, humilment fem el que està al nostre abast ben segur que la satisfacció per la contribució aportada serà ja una recompensa extraordinària. Que la comunitat de la qual formem part i cada un de nosaltres contribuïm en tots els sentits a educar l’infant, l’adolescent i el jove. 

Josep Oriol Pujol i Humet
Director General Fundació Pere Tarrés