Crèixer en misericòrdia

Ensenyar a qui no sap

Una petita introducció de què són les obres de misericòrdia, m’ajuda a situar-me en el que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Les obres de misericòrdia són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al pròxim en les seves necessitats corporals i espirituals. D’entre les definicions de misericòrdia puc escollir la que fa referència  a “miser: misèria” i “cordia: cor”. Misericòrdia significa sentir amb l’altre les seves misèries i necessitats i com a conseqüència d’aquesta compassió ajudar-lo. Aquesta compassió l’entenc com un apropament  a l’altre per acollir-lo, acompanyar-lo. I no en una única direcció sinó sempre bidireccional. Un camí que es fa junts... d’anada i tornada.

 La llista de les obres de Misericòrdia Espirituals les ha agafat l’Església de les actituds i ensenyaments del mateix Crist: el  perdó, la correcció fraterna , el consol ...

Una d’elles, ensenyar a qui no sap. Aquesta actitud gratuïta del Crist fet home la posa a disposició dels altres, dels seus germans. Una part de la  seva vida s’hi dedicà.

Al llarg  del meu camí fet a  Càritas (paraula llatina que significa “amor”) he vist i he viscut,  no sense dificultat i desànim, però amb ulls, mans i cor oberts, experiències que són petites /grans obres de misericòrdia d’ensenyaments a qui no sap. Tot i que m’agrada  més parlar d’ajudar a aprendre i sobretot a descobrir.

Penso en les campanyes de sensibilització i denúncia que des de la nostra institució es promouen. Amb els materials de sensibilització donem a conèixer les situacions d’injustícia que pateixen les persones, sovint amagades i desconegudes  i com proposem activitats per tal que qui les rep actuï per justícia social.

Amb el món empresarial establim convenis de col·laboració entre una empresa i Càritas. Ensenyem, expliquem a altres realitats. Petits canvis de mirades entre dos móns que inicialment poden semblar antagònics però que quan es toca el cor... passen coses, moltes coses....

L’aprenentatge de nois i noies joves quan anem a les escoles i descobreixen que hi ha persones a la seva ciutat que es queden a l’atur o que una família ha de passar el mes amb 400 euros. Aprenentatge mutu, en el qual el jove aporta la seva frescor i la seva creativitat.

Acollir, acompanyar un nou company al costat de la teva taula. He après, he vist aprendre noves maneres de fer, compartir coneixements professionals i experiències de vida.

I... el meu dia a dia amb els voluntaris. Persones que de manera desinteressada, compromesa, silenciosa, ensenyen, ajuden a descobrir en l’altre el millor d’elles mateixes. Sovint no quelcom que s’ha estudiat o a on s’ha treballat, sinó els seus  talents. La paciència, el somriure, la tenacitat, la puntualitat, la discreció, el silenci, la paraula justa i adequada, i com aquest aprenentatge quan va passant el temps esdevé ensenyament mutu, de  compartir, de créixer junts amb qui fan el seu voluntariat.

Em sento privilegiada  perquè amb el temps viscut a Càritas he après a nivell professional, personal i espiritual moltes coses que no sabia.

 

Núria Cascante
Equip de Voluntariat