Crèixer en misericòrdia

La misericòrdia a la Biblia

Estem en plena celebració de l'Any Jubilar de la Misericòrdia. Una iniciativa de l'actual papa Francesc que ha volgut que tota la Cristiandat participi d'aquest esdeveniment i d'aquesta actitud de profundes arrels bíbliques.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, defineix la «misericòrdia», en la seva primera accepció, com: Profunda pietat o compassió que empeny a perdonar, a socórrer. Implica, per tant, estar atent a les misèries humanes, patir amb qui les pateix, implicar-se en acabar amb elles, socórrer, perdonar...

La Sagrada Escriptura ens mostra a un Déu que és amor. El papa Francesc, a la Butlla de convocatòria del Jubileu de la Misericòrdia, presenta al Déu de la Bíblia com un Déu del qual el seu nom, l’atribut més significatiu és la misericòrdia: El Pare, «ric en misericòrdia» (Ef 2,4), després d’haver revelat el seu nom a Moisès com a «Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex 34,6) no ha cessat de donar a conèixer de diverses maneres i en tants moments de la història la seva naturalesa divina (Butlla Misericordiae Vultus, n. 1).

Les expressions que trobarem en l'Antic Testament per parlar de l'amor misericordiós de Déu són diverses i ens van dibuixant el seu rostre amorós:

a) Misericòrdia (hesed): és una paraula que indica misericòrdia, clemència, compassió; però, també lleialtat, amor fidel. Els textos bíblics que esmenten l'amor misericordiós de Déu són freqüents, d'una manera especial en el llibre dels Salms: (El Senyor) estima el dret i la justícia, la terra és plena de la seva misericòrdia (Salm 33,5). La misericòrdia divina és immensa, incommensurable, universal, ho omple tot.

b) Amor entranyable (rahamim): aquesta expressió està emparentada semànticament amb el «úter matern» (rehem). I és que l'amor de Déu és presentat com un amor íntim, entranyable, maternal. La Paraula de Déu ens descriu una forma d'amor que té les seves arrels en la forma d'estimar que una bona mare té al fill que porta a les seves entranyes. L'amor de Déu funciona així: Ell és amor entranyable (Salm 78,38); Però tu, Senyor, Déu entranyable i piadós, pacient, misericordiós i fidel (Salm 86,15).

c) Amor autèntic, veritable (emet): l'amor de Déu és incuestionoble, cert, fidedigne. El Déu de la Bíblia no pot deixar de ser fidel a la seva Paraula. Tu (Déu nostre) has estat just , en tot això que ens ha passat, perquè has obrat fidelment (emet: amb lleialtat, amb veritat), mentre que nosaltres obràvem amb malícia (Nehemies 9,33). Déu és sempre just, el seu amor és fidel en tot moment, no passa el mateix entre els seus fidels, al Poble de Déu que no guarda en moltes ocasions la fidelitat a què s'ha compromès.

La història d'Israel, del Poble de Déu, és una constant experiència de l'amor de Déu. Un Déu entranyable, misericordiós, fidel, autèntic. Un Déu que té una cura exquisida dels seus fidels, de tota la Humanitat. Un Déu que el seu nom és misericòrdia, amor entranyable, donació il·limitada.

En successius articles anirem desenvolupant com es manifesta aquest amor misericordiós en diferents passatges tant de l'Antic com del Nou Testament.

image-5fe48697eb624c1a905a7b6238144176
Javier Velasco-Arias

Biblista de l'Escola d’Animació Bíblica de Barcelona