Crèixer en misericòrdia

L'Any Jubilar a la Bíblia

Els textos principals sobre l'Any Jubilar en la Bíblia els trobem a les prescripcions del Levític, formant part del denominat «Codi de santedat». És una commemoració que es celebrava cada cinquanta anys, i parteix de la convicció que tot pertany a Déu, al Déu Sant, al qual han de servir en santedat tots els membres del Poble de Déu.

Compta set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys.

Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l'Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: declareu sant l'any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país.

Aquest any serà l'any del jubileu: els qui s'havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan.

Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, perquè és l'any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.

Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s'havia venut

(Lv 25,8-13).

És un any sant, un any del perdó (donat i rebut: s'iniciava després de la celebració del «Dia del perdó o de l’expiació», anunciat al toc del corn o trompeta, perquè tot el poble fos conscient que havia de posar-se en pau amb el proïsme, per poder participar del perdó diví); un any d'alegria, de goig; un any de redistribució de les terres i de les riqueses (tot pertany a Déu, l'ésser humà només és administrador, usufructuari); un any de la llibertat (ningú és esclau ni amo de ningú), de la justícia social; un any de respecte per la terra, per tot el creat (avui diríem una celebració ecològica)...

Uns fonaments bíblics a tenir en compte en la celebració dels nostres anys jubilars i, en concret, de l'Any jubilar de la Misericòrdia que estem celebrant. No és qüestió de «guanyar» unes indulgències (i menys si aquestes no es viuen en referència al perdó gratuït de Déu, un perdó que estem cridats a practicar), ni de viure una religiositat del mèrit: les gràcies (o indulgències) que rebem (no que guanyem) són un do de Déu, un regal diví. Exigeixen, lògicament, la nostra resposta des de la llibertat; però la resposta és sempre d’acceptació de la gratuïtat.

No podem oblidar tampoc els components d'alliberament, de justícia social, de redistribució de les riqueses, d'una sana i necessària ecologia ..., sempre des de la perspectiva d'un Déu misericordiós, al qual hauria de correspondre un Poble de Déu misericordiós.

El papa Francesc convida a prendre'ns seriosament aquestes actituds irrenunciables en un Any jubilar de la Misericòrdia, a l'estil de la Paraula de Déu:

En aquest Any Sant, podrem realitzar l'experiència d'obrir el cor a tots els qui viuen a les més contradictòries perifèries existencials, que sovint el món modern dramàticament crea. Quantes situacions de precarietat i patiment hi ha al món avui! Quantes ferides segellen la carn de molts que no tenen veu perquè el seu crit s'ha debilitat i silenciat a causa de la indiferència dels pobles rics. En aquest Jubileu l'Església serà cridada a guarir encara més aquestes ferides, a alleujar amb l'oli de la consolació, a embenar-les amb la misericòrdia i a curar-les amb la solidaritat i la deguda atenció. No caiguem en la indiferència que humilia, en l'habitualitat que anestèsia l'ànim i impedeix descobrir la novetat, en el cinisme que destrueix. Obrim els nostres ulls per mirar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i sentim-nos provocats a escoltar el seu crit d'auxili. Les nostres mans s'estrenyin les seves mans, i apropem-los a nosaltres perquè sentin la calor de la nostra presència, de la nostra amistat i de la fraternitat. Que el seu crit es torni el nostre i junts puguem trencar la barrera de la indiferència que sol regnar campant per amagar la hipocresia i l'egoisme (MV 15).

Javier Velasco-Arias, biblista
Escola d'Animació Bíblica de Barcelona