Crèixer en misericòrdia

Salm 136: El Gran Hal·lel, el Déu de la misericòrdia

Els Salms són una forma d'oració privilegiada, bíblica, amb la qual el Poble de Déu, tant de l'Antic com del Nou Testament, ha lloat i lloa Déu de generació en generació.

Constitueixen el màxim exponent de la pregària d'Israel i també de l'oració cristiana. En ells el poble de Déu contempla les accions salvífiques de Déu i les canta. Els salms es converteixen en un diàleg amb Déu a partir de la contemplació de les seves obres.

A la festa pasqual jueva (פֶּ֥סַח) es canten els salms de Hal·lel (113-118, petit Hal·lel), culminant el sopar amb el càntic del Salm 136 (Gran Hal·lel). Són cants de al·leluia, de lloança a Déu, en els quals se celebra el seu amor misericordiós. El papa Francesc ens parla d'aquest Salm, del Gran Hal·lel, de tan gran importància tant per jueus com per cristians.

 

«Eterna el seu amor»: és la tornada que acompanya cada vers del Salm 136 mentre es narra la història de la revelació de Déu. En raó de la misericòrdia, totes les vicissituds de l'Antic Testament estan carregades d'un profund valor salvífic. La misericòrdia fa de la història de Déu amb Israel una història de salvació. Repetir contínuament «Perdura eternament el seu amor», com ho fa el Salm, sembla un intent per trencar el cercle de l'espai i del temps per introduir tot en el misteri etern de l'amor. És com si es volgués dir que no només en la història, sinó per tota l'eternitat l'ésser humà estarà sempre sota la mirada misericordiosa del Pare. No és casual que el poble d'Israel hagi volgut integrar aquest Salm, el Gran Hal·lel com és conegut, en les festes litúrgiques més importants.

(Butlla Misericodiae Vultus, n. 7).

 

Es repeteix letánicamente, a cada verset, cantant la misericòrdia divina: «Perdura eternament el seu amor». És una escenificació de l'eternitat amorosa de Déu, una performance, diríem en llenguatge modern: la repetició ajuda a entendre l'eternitat, cosa que no té fi, i s'expressa de manera plàstica.

En el cant – pregària es lloa el Senyor –aquest és el sentit de l'expressió hebrea Hal·lelu-Yah [nostre Al·leluia]– pel do de la Creació, per immediatament lloar-ho per la seva implicació en la història del Poble de Déu, per la seva acció alliberadora, i acabar donant-li gràcies per la cura que té de totes les criatures, començant per l'ésser humà. I, lògicament, amb un crit d'invitació a donar-li gràcies, a correspondre, d'alguna manera, al seu amor misericordiós sense fi, etern.

És una oració que hauríem de fer nostra quotidianament tots els cristians, i no només en la festa de Pasqua. El salm 136 és una de les formes més belles de resar, de cantar la misericòrdia infinita, constant, eterna, d'un Déu que és, primer de tot i per sobre de tot, misericòrdia.

 

Javier Velasco-Arias
Biblista Escola d'Animació Bíblica de Barcelona