Crèixer en misericòrdia

Set de Déu

Els salms donen veu al cos o, per recordar una cèlebre expressió del P. Beauchamp, són “l’oració del cos”. Els salms 42 i 43 —tercer salm dedicat a la misericòrdia— eren inicialment una sola composició. La seva estructura evidencia la presència d’una tornada que es repeteix idènticament tres cops: “Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu! Jo el tornaré a lloar, Salvador meu i Déu meu”. Això permet dividir el text en tres estrofes: el passat, el present i el futur.

Amb el pensament del cérvol es projecta la nostàlgia del passat: l’estat d’ànim del poeta està en cerca inquieta de Déu. L’home encara no està preparat per la trobada amb Déu, també perquè sap que només els rectes de cor poden accedir a Ell. Per això es difon la convicció que qui veu Déu no pot romandre viu, tot i que a alguns privilegiats se’ls concedeixi aquesta trobada. L’orant es dirigeix a la seva ànima amb una doble actitud: d’interrogació i de rehabilitació del propi rostre. Ja a la part que es refereix a l’amarg present, el salmista ens condueix a la seva geografia interior: la tristesa de la condició present —que és l’exili— fa encara més aspre el record del passat. Déu és presentat com una força impetuosa que ha conduït a l’orant lluny de la Terra Promesa. I aquí, enmig de tant abatiment, apareix la misericòrdia divina com a do quotidià que el Senyor ofereix al seu fidel: només gràcies a aquesta actitud amorosa de Déu, s’identifica l’oració com a prova del seu rescat. El futur, però, és lluminós. L’orant demana justícia a Déu jutge perquè se sent falsament acusat. L’altar de Déu és la meta última del viatge. Si la composició s’havia obert amb el record nostàlgic de les processons que conduïen al temple, ara es tanca oferint la mateixa imatge litúrgica. Què ha canviat, doncs, en l’ànim del predicador al final del poema? Si en l’àmbit del record domina la nostàlgia i el desànim, a un altre nivell, més profund, s’ha obert camí la consciència de la segura intervenció divina. Això fa menys amarga la condició de l’exiliat perquè el Senyor habita en el cor de l’orant, fent sentir ja la seva presència en l’absència. 

Salm 42

Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè. / Com la cérvola es deleix per l’aigua viva, / també em deleixo jo per vós, Déu meu. / Tot jo tinc set de Déu, / del Déu que m'és vida; / quan podré veure Déu cara a cara? / Les llàgrimes són el meu pa / de nit i de dia, / i sento dir cada moment: / «On és el teu Déu?» / Esplaio el meu cor apenat / recordant com en altres temps venia amb colles d’amics / cap a la casa de Déu, / enmig d'un aplec festiu, / amb crits d'alegria i de lloança. / Per què aquesta tristor, ànima meva? / Per què aquest torbament? / Espera en Déu! Jo el tornaré a lloar: / Salvador meu i Déu meu. / Quan em sento aclaparat, / quan em recordo de vós / des del país del Jordà i de l'Hermon, / des de la muntanya de Missar. / Un cop de mar en crida un altre, / quan bramula el vostre temporal; / tots els rompents de les onades / han passat per sobre meu. / Que el Senyor confirmi cada dia / l'amor que em té. / I cada nit cantaré la lloança, / del Déu que m'és vida. / I dic a Déu, la meva roca: «Per què us oblideu de mi? / Per què he d'anar de dol pertot arreu, / seguit de prop per l'enemic?» / Veient la ferida del meu cos, / l’adversari m'escarneix, / i sento dir cada moment: / «On és el teu Déu?» / Per què aquesta tristor, ànima meva? / Per què aquest torbament? / Espera en Déu! Jo el tornaré a lloar; / Salvador meu i Déu meu.

Salm 43

Feu-me justícia, defenseu la meva causa / contra la gent que no estima; / allibereu-me, Déu meu, d’aquests homes / perversos i traïdors. / Déu meu, la muralla que em salva sou vós. / Per què m’abandoneu? / Per què he d'anar de dol pertot arreu, / seguit de prop per l'enemic? / Envieu-me la llum i la veritat; / que elles em guiïn, / que em duguin a la muntanya santa, / al lloc on residiu. / I m'acostaré a l'altar de Déu, / a Déu, que és la meva alegria. / ho celebraré i us lloaré amb la cítara, / Senyor, Déu meu. / Per què aquesta tristor, ànima meva? / Per què aquest torbament? / Espera en Déu! / Jo el tornaré a lloar: / Salvador meu i Déu meu.

Article extret del llibre Misericordiosos com el Pare (CPL-CET)