Mons. Sebastià Taltavull

Els dons de l’Esperit Sant

L’Esperit Sant és una promesa de Jesús. Tot ell és do i dons. Ho diu així: “Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus” (Ac 1,8). Per la fe sabem que el podem rebre fins al punt de poder dir “és Déu en mi”; Déu que és tot amor m’ha fet seu, ha pres possessió de la meva vida! “Jo pregaré el Pare —diu Jesús—, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres” (Jn 14,16-17). A l’Esperit Sant se l’anomena defensor, intercessor, advocat, protector, consolador. Jesús va ser tot això per als seus deixebles aquí a la Terra. En nosaltres, aquest paper el fa l’Esperit Sant. No n’hi ha prou amb haver conegut Jesús i haver-lo escoltat, ens cal la seva presència espiritual en el nostre interior. Necessitem ajuda. Per això, Jesús promet que es quedarà amb nosaltres a través del seu Esperit: “Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre” (Jn 14,25-26).

Però, “¿com ho sé que és així?” —em preguntava un jove a punt de rebre la Confirmació. Intueixo que la seva preocupació és més que curiositat. “Ho sé —li vaig dir— perquè ho crec, perquè crec en la paraula de Jesús, i allò que Jesús diu, ho compleix. Jesús, quan es troba amb algú, sempre li demana un vot de confiança, un gest d’amor envers ell, l’esforç d’una trobada d’amistat, de mirar-lo a la cara i, sense avergonyir- se davant dels altres, arribar a pensar que haver-lo conegut és el millor que li hagi pogut succeir. M’he de demanar: “És així el meu tracte amb Jesús?”

En la pregària demanem al Pare per Jesús: “Doneu-nos l’esperit de saviesa i d’intel·ligència, l’esperit de consell i de fortalesa, l’esperit de ciència i de pietat i ompliu-los de l’esperit del vostre sant temor”. Els dons de l’Esperit s’han de demanar: és demanar que l’Esperit es faci present i actuï en la pròpia vida; l’hem de fer objecte constant de pregària, ja que és des d’aquesta que podem entendre i pronunciar amb un altre llenguatge allò que l’Esperit de Déu pot realitzar en cadascú per a configurar-nos a Jesucrist fins arribar a ser una sola cosa amb Ell, plenament identificats amb Ell. Tot això és obra de l’Esperit, de l’únic Esperit. 

image-5bcd0a311e59d18326d755e562a285e9
MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL

Bisbe auxiliar de Barcelona