Viure la misericòrdia

Acollir el foraster. Acollir l'altre

El tema de l'acollida i les persones migrants està àmpliament documentat a tots nivells: sociològic, cultural, històric, polític, legal, religiós, teològic, etc. i apareix en nombrosos textos bíblics. Davant d'això, aquí només aportaré uns apunts personals a partir d'algunes escenes dels Evangelis -on Jesús s'identifica amb el foraster/el qui és acollit- des de la perspectiva de l'acció social cristiana:

Primerament, Jesús neix a Betlem però ha de fugir a Egipte amb els seus pares, a causa de la persecució d'Herodes (Mt 2,13-15). De la mateixa manera podem veure tantes persones i famílies que fugen dels conflictes armats, la violència generalitzada i les persecucions, o bé emigren per motius econòmics. Podem sentir el seu patiment i solidaritzar-nos.

Més endavant, Jesús és acollit per Marta i, mentre ella s'ocupa de servir-lo, la seva germana Maria l'escolta als seus peus (Lc 10,38-42). Per a l'atenció de l'altre les dues parts són complementàries: la part material de Marta i la part afectiva i relacional de Maria (a través de l'escolta respectuosa, atenta i serena) que permet conèixer i comprendre l’altre.

Una altra escena és quan Zaqueu busca Jesús, però és Jesús qui demana de ser acollit a casa de Zaqueu, que el rep amb alegria (Lc 19,1-10). El més important és establir un vincle significatiu des de la confiança, sense por ni judici, acollir la fragilitat i la vulnerabilitat de l'altre -i la pròpia-, des d'una relació que dignifica, allibera i transforma tant les persones com el seu entorn.

En el judici final (Mt 25,31-46) Jesús s'identifica plenament amb el foraster: acollir el foraster és acollir Jesús. Per tant, l'estimació als altres, l'estimació a Déu i la justícia són dimensions interrelacionades, i el punt de referència és  l'atenció envers les persones que més pateixen -els més petits- i la necessitat de sensibilitzar la societat i denunciar les situacions i estructures d'injustícia, que no respecten els drets humans.

Després de la mort de Jesús, el deixeble estimat acull la mare de Jesús a casa seva (Jn 19,25-27). En aquest sentit, el procés d'acollida ha de ser corresponsable i compartit amb d'altres persones i entitats, en coordinació, des d'una mirada que vagi més enllà del patiment visible, per acollir també el patiment amagat i silenciat de la soledat, l'aïllament, l'exclusió social, les experiències traumàtiques, els dols, etc.

Finalment, Jesús ressuscitat camina com a foraster al costat dels deixebles d'Emmaús i és acollit per ells (Lc 24,13-35). Imatge d'un camí junts de reciprocitat, on l'altre és do gratuït, amb autonomia i llibertat, que ens ensenya la seva capacitat de resiliència, de lluita i de superació; un camí d’esperança en comunitat, on aprendre a conviure, compartir i celebrar.

Som cridats a acollir l'altre, independentment del seu origen, acollir-lo, sobretot, en situació de vulnerabilitat i fragilitat, reconeixent la seva dignitat humana i defensant els seus drets fonamentals des de la comunitat.

Helena Rifé

Treballadora social de Càritas Diocesana de Barcelona